S’ha publicat l’article “Media Transitions in Later Life: A Seven-Year Longitudinal Study of Digital Pioneers in Romania”, coescrit per la investigadora del CNSC, Mireia Fernández-Ardèvol, en col·laboració amb Loredana Ivan i Francisca Morey Cortès.
L’article analitza com evolucionen les pràctiques mediàtiques de les persones grans al llarg del temps i examina quins factors socials i personals poden accelerar o modificar aquests processos. En concret, l’estudi para atenció a l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 i a dues transicions vitals freqüents durant la vellesa: la jubilació i la viduïtat.
La investigació es basa en un disseny longitudinal de set anys. Un total de 252 persones usuàries d’internet de 60 anys o més residents a Romania van participar en quatre onades de recollida de dades, realitzades el 2016, 2018, 2020 i 2023. En el moment de començar l’estudi, aquestes persones es podien considerar pioneres digitals dins de la seva generació, atès que ja utilitzaven internet i altres mitjans digitals en una etapa relativament primerenca de la seva incorporació entre la població gran del país.
Els resultats mostren que les transicions mediàtiques durant la vellesa són processos graduals i sostinguts, i no pas canvis que es produeixin d’un dia per l’altre. Mentrestant el temps dedicat als mitjans tradicionals es va mantenir relativament estable durant el període analitzat, l’ús dels mitjans digitals va augmentar, especialment en l’àmbit de la comunicació interpersonal.
Aquest creixement va ser particularment visible en l’ús d’eines digitals dissenyades per mantenir relacions socials i comunicar-se amb altres persones. Després de l’impuls provocat pels confinaments de la pandèmia de la COVID-19, aquestes pràctiques es van estabilitzar en nivells superiors als registrats abans del 2020. La pandèmia hauria actuat, per tant, com un factor d’acceleració d’una transició que ja estava en marxa, sense produir una ruptura completa amb les pràctiques mediàtiques anteriors.
L’estudi també identifica processos de desplaçament entre alguns mitjans tradicionals i digitals. Això no obstant, aquest desplaçament no es produeix de manera uniforme. Els mitjans digitals de comunicació interpersonal no substitueixen simplement formes anteriors de comunicació, sinó que s’integren progressivament en la vida quotidiana de les persones grans i amplien les seves possibilitats d’interacció i socialització.
En canvi, la jubilació i la viduïtat no van mostrar una influència significativa sobre les transformacions mediàtiques observades. Aquest resultat indica que els esdeveniments socials de gran abast, com la pandèmia, poden tenir una incidència més gran sobre les pràctiques digitals que determinades transicions personals vinculades al curs de la vida.
L’article destaca la importància d’estudiar l’ús dels mitjans mitjançant investigacions longitudinals. Els anàlisis realitzats en un únic moment poden no detectar processos de desplaçament o transformació que només es fan visibles quan les pràctiques s’observen durant diversos anys i es diferencien acuradament els diferents tipus de mitjans.
Els resultats també qüestionen la idea estereotipada que l’envelliment condueix necessàriament a la passivitat o al rebuig de les noves tecnologies. Per contra, l’augment del temps dedicat a activitats digitals entre el 2016 i el 2023 mostra que les persones grans participen activament en els processos d’hiperdigitalització i adapten les seves pràctiques mediàtiques a les transformacions socials i tecnològiques.
L’article està disponible a: https://doi.org/10.21018/rjcpr.2026.1.893
Foto: Centre for Ageing Better (Unsplash)