Participació en la jornada organitzada per la Diputació de Barcelona el dia 5 de Maig del 2026, sobre els pressupostos participatius a través de plataformes digitals a la província de Barcelona, on es va presentar l’Informe encarregat per la Diputació: La participació ciutadana digital a la província de Barcelona. Plataformes digitals i pressupostos participatius de Noel Sotelo Fernández i Marc Martí-Costa de l’Institut Metròpoli.
L’acte va estar conduït pel Diputat de Participació de la DIBA, Marc Serra Solé, i la Rosa Borge va participar en la taula rodona posterior a la presentació de l’informe. A la taula rodona es va debatre, juntament amb Xavier Riu (activista de l’AV de l’Esquerra de l’Eixample) i Esther Rufas (Tècnica de participació i administradora de Participa311 a Begues), fins a quin punt els pressupostos participatius són una eina de justícia social.
Rosa Borge va destacar 4 riscos i 4 escuts que s’han detectat en els estudis dels municipis catalans duts a terme pels grups de recerca CNSC i GADE de la UOC:
– ❌ L’abandonament dels pressupostos participatius està en risc quan hi ha canvi d’alcaldia, ✅ però ho mitiguen elements com tenir un reglament, haver fet edicions prèvies, així com una societat civil activa i organitzada que demana i pressiona per la continuïtat dels pressupostos participatius.
– ❌ Les dificultats per aconseguir efectes de justícia social en els models més freqüents de pressupost participatiu, ✅ però també existeixen dissenys enfocats en la inclusió i la redistribució territorial i socioeconòmica.
– ❌ La substitució de les activitats i espais presencials pels exclusivament online a alguns municipis, ✅ però el manteniment dels models híbrids i la consciència de la necessitat de la deliberació presencial a molts altres municipis.
– ❌ El risc de la polarització per l’acció coordinada de grups organitzats online, ✅ però l’existència de mecanismes híbrids per a mitigar-los com ara la moderació col·laborativa online, la verificació forta, el monitoratge que fan els administradors i la defensa i debat presencial dels projectes.
En la seva intervenció va explicar que en el viatge dels pressupostos participatius des del Brasil i Llatinoamèrica a finals del 80 cap a Europa s’ha perdut aquest efecte redistributiu cap als sectors socials més desfavorits. Per això, cal que aquests processos es dissenyin explícitament amb una voluntat redistributiva i inclusiva, destinant una part important dels recursos als barris i col·lectius més vulnerables, permetent decidir sobre projectes i serveis socials i culturals, i no únicament sobre inversions urbanístiques. Però no és només una qüestió de disseny del procés en si mateix sinó que cal una diagnosi de les necessitats i problemàtiques del municipi i fomentar la implicació dels sectors desfavorits mitjançant, per exemple, la coproducció i gestió cívica i comunitària de les propostes.
Actualment, els pressupostos participatius han aconseguit un alt grau d’institucionalització, però continuen sent molt vulnerables als canvis de govern. Perquè els pressupostos participatius deixin de dependre del govern de torn i es converteixin en una política estructural, han d’arrelar-se tant en la societat i en les institucions locals, que eliminar-los suposi una crisi de legitimitat pel govern local. Els pressupostos participatius es mantindran en el temps si coincideixen els marcs legals (regles), amb la pressió i la innovació ciutadana des de baix (pràctiques) i un discurs persuasiu i hegemònic en favor dels mateixos (narratives). En aquests ecosistemes arrelats, eliminar el procés participatiu genera tantes tensions polítiques i socials, i un cost reputacional i polític tan elevat per al nou alcalde o alcaldessa, que preferiran mantenir-lo.
Veure notícies de l’acte: Notícia i post.
Veure l’acte enregistrat a Youtube: