Catalunya ha viscut en l’última dècada una nova onada de pressupostos participatius en l’àmbit municipal. Aquest tipus d’innovació democràtica ha guanyat pes com a pràctica per impulsar una governança més participativa, sobretot en un context de descrèdit general de les institucions polítiques. Malgrat això, els pressupostos participatius han experimentat una implantació desigual: mentre que en algunes localitats la pràctica s’ha consolidat en el temps, en d’altres ha tingut una vida relativament curta. ¿Per què es produeixen aquestes trajectòries tan diferents?
Recentment hem publicat Between Resilience and Abandonment: Political Factors Determining Participatory Budgeting Through Digital Participatory Platforms, on analitzem els factors polítics que expliquen la seva continuïtat o abandonament. L’estudi ha estat elaborat a partir del seguiment de 90 municipis catalans on s’han dut a terme pressupostos participatius mitjançant la plataforma Decidim entre els anys 2016 i 2025. La base de dades es pot consultar en obert en el següent repositori. L’estudi s’inspira en els anàlisis quantitatius que s’han dut a terme al Brasil, país pioner en pressupostos participatius, on l’existència d’un cens d’experiències ha permès estudiar amb detall els seus processos de difusió, auge i declivi.
Els resultats de les nostres anàlisis mostren que la continuïtat o l’abandonament dels pressupostos participatius estan condicionats pels cicles electorals. En concret, hem observat que els pressupostos participatius registren una major probabilitat de decaure quan hi ha un canvi de de govern, especialment si l’alcaldia recau en un partit de centre. Tanmateix, alguns factors contribueixen a protegir la continuïtat dels pressupostos participatius. Per exemple, una major institucionalització de la participació —en termes d’una major acumulació d’experiències passades o l’existència d’una regulació de la participació ciutadana— ajuda a incrementar la probabilitat de continuïtat. Així mateix, els municipis que compten amb una cultura participativa més sòlida també presenten una major probabilitat de continuïtat dels pressupostos participatius.
Així doncs, l’estudi posa de manifest la connexió existent entre les innovacions democràtiques i l’equilibri de forces polítiques municipals. Si bé el món local sol ser un terreny propici per a l’experimentació democràtica, sovint aquestes iniciatives són promogudes per les pròpies institucions i no queden al marge del càlcul polític del govern de torn. En aquest sentit, el context polític aporta informació rellevant per comprendre millor l’origen i el desenvolupament d’innovacions com els pressupostos participatius i, en últim terme, la seva probabilitat de supervivència o mort.
Peiruza-Parga, J., Balcells, J., Borge, R., & Padró-Solanet, A. (2026). Between resilience and abandonment: Political factors determining participatory budgeting through digital participatory platforms. Media and Communication, 14. https://doi.org/10.17645/mac.11507