La revista Mobile Media & Communication ha publicat, en el volum 14, número 1 del 2026, un número especial titulat «Mobile communication and later life: From theories to empirical frescoes», coeditat per Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora del grup CNSC (TRÀNSIC-UOC), i Sakari Taipale.
Publicada per SAGE, Mobile Media & Communication és una de les revistes de referència en el camp dels mitjans mòbils i la comunicació. Està indexada com a revista Q1 en Comunicació i actua com a fòrum internacional i interdisciplinari per a la investigació capdavantera sobre mitjans mòbils, mobilitat i pràctiques de comunicació.
El número especial aplega 12 articles d’investigació que examinen el paper de la comunicació mòbil en la vida de les persones grans des de diverses perspectives teòriques, empíriques i metodològiques. Pretén revisar les formes de pensar dominants sobre la relació entre l’envelliment, les tecnologies mòbils i la vida quotidiana, desafiant les representacions dels adults grans com a passius, enrere o desconnectats de la innovació tecnològica.
En l’editorial, «Mobile communication and later life: From theories to empirical frescoes», Mireia Fernández-Ardèvol i Sakari Taipale argumenten que la comunicació mòbil s’ha associat històricament amb la joventut, la innovació i una cultura tecnològica emmotllada per imaginaris juvenils i masculinitzats. Tanmateix, dues grans transformacions contemporànies —l’envelliment de la població i la digitalització de la vida quotidiana— fan necessari redefinir aquesta associació.
Els articles inclosos en el número especial mostren que la comunicació mòbil ocupa un lloc central en el dia a dia de moltes persones grans en diferents contextos d’arreu del món, des de Finlàndia fins a Austràlia, Itàlia, l’Índia, els Estats Units i la Xina. Aquesta presència pren formes múltiples: l’ús actiu i independent de dispositius i plataformes, l’ús compartit amb familiars, amics o xarxes de suport, i fins i tot formes deliberades de no-ús.
Una de les principals contribucions del número especial és mostrar que la comunicació mòbil no es pot entendre com una pràctica aïllada. En la vida quotidiana de les persones grans, els telèfons mòbils, les xarxes socials, les trucades de vídeo, la cerca d’informació en línia, les interaccions visuals i presencials i altres tecnologies digitals i analògiques es combinen de maneres complexes. Per aquest motiu, el número especial proposa analitzar la comunicació mòbil com a part d’un assemblatge més ampli de relacions socials, entorns materials, trajectòries vitals i contextos d’desigualtat.
Entre els temes tractats en el número especial s’inclouen les formes d’agència digital a la vellesa, les experiències d’inclusió i exclusió digital, les narratives de l’envelliment en plataformes com TikTok i Douyin, les desigualtats sociotècniques, les pràctiques d’ús i no-ús de les tecnologies mòbils, i les innovacions metodològiques per a la investigació sobre comunicació mòbil amb adults grans.
En conjunt, el número especial fa una aportació molt rellevant als estudis de comunicació des de la perspectiva dels estudis sobre l’envelliment. Situa l’envelliment al centre de la investigació sobre comunicació mòbil i demostra que la vellesa no és un espai marginal o secundari per entendre la cultura digital, sinó un punt de vista clau des del qual redefinir com les tecnologies mòbils són adoptades, adaptades, compartides, meandres o abandonades. En lloc de presentar les persones grans com un «problema» a resoldre mitjançant la inclusió digital, el número especial les aborda com a usuàries meandres, actives, crítiques, selectives i imaginatives de les tecnologies mòbils. Les seves pràctiques ofereixen reflexions valuoses per entendre tant el present com el futur de la comunicació digital.
L’introducció al número especial, «Mobile communication and later life: From theories to empirical frescoes», de Mireia Fernández-Ardèvol i Sakari Taipale, està disponible en accés obert a: https://doi.org/10.1177/20501579251398570