El Journal of Global Ageing, publicat per Bristol University Press, ha llançat, en el volum 3, número 1 de 2026, un número especial titulat «Digital surveillance in later life», editat per Avi Marciano i Wendy Martin. El número especial examina com les persones grans perceben, experimenten i responen a diferents formes de vigilància digital en la seva vida quotidiana.
Les investigadores del grup CNSC (TRÀNSIC-UOC), Mireia Fernández-Ardèvol i Sara Suárez-Gonzalo, participen en aquest número especial amb tres articles centrats en les interseccions entre envelliment, privadesa, protecció de dades, vigilància digital i desigualtats digitals.
El primer article, «Privacy apathy in later life? Online surveillance perception and privacy protection among older internet users», està coescrit per Vera Gallistl, Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Alexander Peine. Basat en una mostra de 3.030 participants, l’estudi examina les percepcions de les persones grans sobre la vigilància en línia per part de corporacions comercials i les seves pràctiques de protecció de la privadesa. Els resultats qüestionen la idea d’una suposada «apatia de la privadesa» generalitzada a la vellesa: tot i que prop de la meitat dels enquestats van manifestar no ser conscients de la vigilància corporativa, aquells que sí que la percebien, ja fos de manera positiva o negativa, tenien més probabilitats d’adoptar mesures de protecció digital.
L’article està disponible a: https://doi.org/10.1332/29767202Y2025D000000040
El segon article, «“Don’t look up!” Older adults’ views on digital state surveillance: a cross-sectional multi-country study», de Dennis Rosenberg, Avi Marciano, Sara Suárez-Gonzalo, Loredana Ivan i Mireia Fernández-Ardèvol, analitza les percepcions de 1.495 persones grans respecte a la vigilància digital per part dels estats. L’estudi mostra que la vigilància estatal forma part de la vida quotidiana de moltes persones grans: la meitat dels enquestats es consideraven subjectes a algun tipus de vigilància estatal. Els resultats també mostren que factors com el pensament conspiratiu, el tecnoestrès relacionat amb la privadesa, el gènere, l’edat, el nivell educatiu, els ingressos, la salut autopercbuda i el país de residència influeixen en com s’avalua aquesta vigilància.
L’article està disponible a: https://doi.org/10.1332/29767202Y2025D000000045
El tercer article, «Older adults’ perception of digital surveillance by civil society organisations: disappointment and protective practices», de Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Unmil Karadkar, se centra en un actor menys explorat en els estudis de vigilància digital: les organitzacions de la societat civil. L’estudi mostra que, tot i que les persones grans perceben menys vigilància per part d’aquestes organitzacions que d’altres actors, l’avaluen de manera més negativa. A més, la vigilància percebuda s’associa positivament amb l’adopció de pràctiques de protecció digital. Els resultats també indiquen que les pràctiques digitals, la mentalitat conspirativa i el tecnoestrès són més rellevants per entendre aquestes percepcions que les variables sociodemogràfiques com l’edat, el gènere o el nivell educatiu.
L’article està disponible a: https://doi.org/10.1332/29767202Y2025D000000041
La participació de les nostres investigadores en aquest número especial està vinculada a la línia de recerca del CNSC sobre comunicació, transformació digital, desigualtats, drets digitals i vida quotidiana en les societats digitals.