L’article ha estat escrit per Mariana Aldrete (CNSC) i Nermin Taşkale, Eloísa Rivera Ramirez i Víctor Daniel Gil Vera. Ofereixen una anàlisi de la investigació disponible, traçant un mapa dels principals avenços en aquest camp. Van fer una revisió exhaustiva de 213 articles i capítols de llibres que tracten de l’evidència empírica sobre mitjans de comunicació. Aquest treball pretén proporcionar una eina per identificar patrons comuns de representació i servir de base per a anàlisis globals.
La rellevància d’analitzar els discursos mediàtics sobre el feminicidi ha estat assenyalada per un nombre significatiu d’investigadors i la literatura ha crescut exponencialment. Tot i això, no s’ha realitzat una revisió bibliogràfica. El feminicidi ha esdevingut un indicador internacional de la desigualtat de gènere, i els estudis han demostrat sistemàticament que els discursos discriminatoris dels mitjans de comunicació influeixen en la justificació de la violència. Tot i això, la violència basada en gènere (VBG) està matisada per relacions interseccionals i culturals.
L’estudi mostra que les representacions mediàtiques del feminicidi depenen més del tipus de medi analitzat que no pas de la zona geogràfica. Als estudis sobre notícies es van trobar més narratives que culpabilitzaven les víctimes i justificaven els agressors; als estudis sobre mitjans socials i actuacions es va observar la visibilitat dels discursos d’activistes i víctimes; als estudis sobre novel·les, documentals i llargmetratges es va destacar com els autors utilitzen la narrativa per transmetre el context de la violència de gènere o reproduir estereotips. Les estructures de culpabilització de les víctimes, la justificació dels agressors i l’alterització són transversals als diferents tipus de mitjans de comunicació, cosa que suggereix l’existència de processos comuns i una alimentació mútua. Una àmplia gamma de fonts exposen i difonen històries amb discursos discriminatoris incrustats. Fins i tot si les històries es presenten com a fictícies, com als mitjans artístics, o com un cas real excepcional a les notícies, i no pretenen presentar les causes de la violència de gènere extrema com a universals, la repetició constant dels mateixos patrons produeix representacions socials que poden influir en les pràctiques discriminatòries contra les víctimes.
Citació: Mariana Aldrete, Nermin Taşkale, Eloísa Rivera Ramirez & Víctor Daniel Gil Vera (01 Apr 2024): Media representations of femicide. A systematic review of literature in English and Spanish, Annals of the International Communication Association, DOI:10.1080/23808985.2024.2336924