Identitat en interacció: Aspectes ontològics i normatius de la individualitat biològica, cognitiva i social (INTERIDENTITAT)
Durada: Febrer 2016 – Gener 2020
Font de finançament: Ministeri d’Economia, Indústria, i Competitivitat (MINECO), Plan Nacional I+D+i
Referència del projecte: FFI2014-52173-P
Entitats col·laboradores: Universidad del País Vasco UPV/EHU (Espanya), Universitat Oberta de Catalunya (Espanya), Universidad de Zaragoza (Espanya)
Investigadors principals: Miren Arantzazu Etxeberria Agiriano (Universidad del País Vasco UPV/EHU) i Kepa Ruiz Mirazo (Universidad del País Vasco UPV/EHU)
Responsable en el CNSC: Mireia Fernández-Ardèvol (mfernandezar (at) uoc (dot) edu). Investigadors: Antonio Calleja-López (acallejalo (at) uoc (dot) edu); Arnau Monterde (amonterde (at) uoc (dot) edu)
Descripció: Aquest projecte d’investigació planteja revisar els conceptes d’identitat i individualitat a través d’una metodologia que combina l’enfocament descriptiu del naturalisme metodològic amb l’avaluació normativa de les conseqüències epistèmiques i pràctiques. L’objectiu és qüestionar el marc essencialista, partint de l’estudi detallat de com es generen i es transformen les entitats en l’àmbit biològic, cognitiu i social. El projecte continua amb el treball previ del grup, expandint un marc teòric centrat en la noció d’autonomia biològica, les ciències de la complexitat, l’enfocament “enactiu” en ciència cognitiva i l’autonomia en bioètica des de la perspectiva narrativa. El treball a realitzar té, per una banda, descriptiva i naturalista que explica la dimensió ontològica, i d’altra banda, normativa que apunta l’avaluació de les conseqüències adaptatives, cognitives, ètiques, ecològiques, i educatives dels conceptes naturalitzats.
Els conceptes d’identitat i individualitat tradicionals han estat criticats per no qüestionar els supòsits individualistes i particularitzats que transcendeixen la investigació sobre els éssers vius i les seves capacitats mentals i socials. Les descripcions naturalitzades de l’organització de les entitats pertinents posen de manifest dos grans desafiaments als conceptes d’identitat i individualitat rebuts des de la tradició: 1) la interconnectivitat massiva de les entitats comporta que no és fàcil establir quines són
les entitats “primitives” o el punt de partida, i es barregen els fenòmens de cooperació i de separació o distinció; 2) l’heterogeneïtat dels constituents mostra que la conjunció d’entitats forma organitzacions complexes, més que col·leccions o poblacions d’elements homogenis.
Anticipem que es requereixen models i explicacions noves per a casos tals com: les interaccions metabòliques que donen lloc a les primeres cèl·lules, la transferència lateral de gens, la formació d’entitats multicel·lulars, la participació intersubjectiva en la generació de sentit cognitiu, la interacció social com a font de autonomia dels pacients (en el cas de la malaltia somàtica, discapacitat o
trastorn mentale), la interacció tecnològicament mediada a les xarxes socials. Per tant, els exemples d’heterogeneïtat integrada en entitats organitzades (via interacció) que estudiarem més específicament són: models d’origen de vida amb diferents primitius (molècules, protometabolismos connectats o conjunts de sistemes protocelulares), el paper dels mecanismes integratius (per exemple la simbiosi) a la
evolució, els nivells d’organització en les diferents transicions evolutives, la multiplicitat d’elements socials i corporals a la base de la identitat subjectiva, el paper de la identitat narrativa en la generació d’autonomia amb altres. El projecte normatiu lligat al naturalista incideix tant en la manera en què els valors (socials, ètics, educatius, ecològics, etc.) influeixen en la conceptualització de la individualitat com en les conseqüències normatives que emergeixen del plantejament naturalista.
En definitiva, vam presentar un projecte ambiciós, perfectament emmarcat en el treball previ del grup i d’acord amb les competències de l’equip investigador.
Publicacions:
- Arnau Monterde, Antonio Calleja-López, Miguel Aguilera, Xabier E. Barandiaran & John Postill (2015). Multitudinous identities: a qualitative and network analysis of the 15M collective identity, Information, Communication & Society, 18:8, 930-950, DOI: 10.1080/1369118X.2015.1043315.
Imatge per LivBelko sota una llicència CC BY-NC-ND 2.0