El projecte titulat “El vot electrònic: eina d’impuls de la participació ciutadana? Lliçons d’eleccions a representants, al si dels partits polítics i en els pressupostos participatius” EAPREC/22/000016 ha estat guanyador d’una de les subvencions a treballs de recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, de la convocatòria de l’any 2023. Són projectes aplicats i d’utilitat pública on la fita principal és col·laborar amb una institució pública (mentoria) per tal d’ajudar-la en la millora i la implementació de reptes i canvis relacionats amb els objectius i necessitats de la institució. La IP del projecte és la líder del CNSC, Rosa Borge. La institució mentora és la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de la Subdirectora General, Núria Arbussà Reixach. També participen en el projecte una empresa desenvolupadora d’eines de vot electrònic (Scytl), una entitat sense ànim de lucre que treballa en projectes de participació ciutadana i ús de les noves tecnologies (Fundació Ferrer i Guàrdia) i investigadors en ciències socials i polítiques especialistes en la recerca del vot electrònic i la participació política.
Duració del projecte: 01/09/2023 – 15/11/2024.
Membres del projecte: Rosa Borge Bravo (CNSC-IN3, UOC), Núria Arbussà Reixach (Mentora, Subdirecció de Processos Electorals), David Dueñas Cid (Gdańsk University of Technology (GUT), Hungría Panadero Hernández (Fundació Ferrer i Guàrdia), Josep Mañé Chaparro (Fundació Ferrer i Guàrdia), Núria Costa Mirada (empresa Scytl), Adrià Rodríguez-Pérez (empresa Scytl), Jordi Barrat Esteve (Consultor en tecnologia electoral, IDEA, EODS, URV), Soumiya Benaali Bakkar (ajudant del projecte, CNSC-IN3, UOC), Ignasi Sitges Arriaga (Subdirecció de Processos Electorals).
Resum i objectius del projecte:
El projecte fuig de qualsevol determinisme que entengui que el vot electrònic ha d’aplicar-se necessàriament i que suposa sempre un avenç en la governança institucional. De fet, la metodologia és més aviat la contrària i parteix d’interrogar-se si realment aquest mecanisme remot suposa un impuls democràtic. La proposta aprofita, en aquest sentit, casos reals a partir dels quals poden obtenir-se dades sobre el seu ús. Es tracta de tenir en compte les experiències, exitoses o no, que ja s’han dut a terme.
Tres serien els àmbits de referència a considerar: eleccions oficials a representats, partits polítics i pressupostos participatius. Mentre que Catalunya compte ja amb experiència en els dos darrers casos, el primer serà abordat des de una perspectiva comparada i amb especial atenció a Estònia, Suïssa i Canadà. A més a més, la mentoria de la Generalitat també està interessada en l’anàlisi de l’ecosistema electoral que empra el vot electrònic i que és de la seva competència o supervisió (Cambres de Comerç, Ferrocarrils, Consells Escolars, Col·legis Professionals, Universitats…). A més a Catalunya també es celebren consultes no referendàries que empren vot electrònic i mètodes híbrids, i la Generalitat està interessada en saber si ha repercutit en la participació.
El projecte estudia l’evolució i experiències de vot electrònic a països on està consolidat (Estònia, Suïssa, Canadà), l’ús dels sistemes de votació electrònic en el si dels partits polítics catalans en els últims anys, les votacions electròniques per a la selecció de propostes ciutadanes dels pressupostos participatius desplegats a Catalunya amb la plataforma Decidim, les consultes no referendàries dels últims anys, i l’ecosistema electoral de la Generalitat de Catalunya. S’analitza l’impacte en la participació ciutadana, és a dir, s’avaluarà si realment hi ha hagut un augment de la participació, tant de forma quantitativa (més votants) como qualitativa (inclusió de sector vulnerables i que no acostumen a participar en política). S’analitzaran també les condicions perquè aquests augments siguin ferms i, de forma concreta, els mecanismes per afavorir una sòlida confiança ciutadana i un adequat retiment de comptes. Es duran a terme diferents DAFOS sobre la implementació del vot electrònic en aquestes àrees diferents i es faran guies de ruta o recomanacions per tal de què la implementació del vot electrònic a Catalunya sigui un èxit i sigui acceptat per la ciutadania, els actors i les institucions polítiques.
Com a corol·lari, s’examinarà si aquestes experiències consoliden el model clàssic de democràcia representativa o si, en canvi, possibiliten més àrees de democràcia directa per a la ciutadania.
Imatge amb llicència de Freepik