El CNSC iniciarà un projecte de recerca on es preguntarà si la implementació del vot per Internet és un impuls per a l’increment i la igualtat en la participació ciutadana

El vot electrònic o per Internet (I-Voting) és un sistema estès a diversitat de països, organitzacions i procediments que no s’utilitza en cap de les eleccions governamentals del sistema polític espanyol. El CNSC ha aconseguit una de les subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per l’any 2023 atorgades per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) per tal de fer recomanacions i valorar la possibilitat de la seva implementació a Catalunya. La investigadora principal del projecte és la líder del CNSC, Rosa Borge

Pel desenvolupament de la recerca, la proposta cerca tenir en compte experiències, exitoses o no, que s’han dut a terme anteriorment en diversitat de contextos. A Catalunya s’ha desenvolupat en àmbits com la presa de decisions interna dels partits polítics o processos com els pressupostos participatius. Pel que fa a l’anàlisi d’experiències en eleccions oficials a representants s’abordarà des d’una perspectiva comparada d’acord amb l’evolució del vot electrònic en països on està consolidat com Estònia, Suïssa o el Canadà. S’analitzarà si el vot electrònic promou la participació política en conjunt, com pel que fa a la inclusió de sectors exclosos tradicionalment de la política. S’analitzaran també les condicions per afavorir una sòlida confiança ciutadana i un adequat retiment de comptes.

El projecte combina perspectives i disciplines incorporant representants de l’acadèmia, l’administració pública, la societat civil, el món empresarial i observatoris electorals i per la democràcia. La recerca es desenvoluparà amb la implicació de diversos investigadors acadèmics i d’observatoris internacionals (Jordi Barrat de la Universitat Rovira i Virgili, de l’Election Observation and Democracy Support de la Unió Europea, i de l’International Institute for Democracy and Electoral Assistance, i David Dueñas i Cid de la Gdańsk University of Technology), però també de mentors i investigadors de l’Administració pública (Núria Arbussà Reixach de la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa de la Generalitat de Catalunya), de la societat civil (Hungría Panadero Hernández i Josep Mañé Chaparro de la Fundació Ferrer i Guàrdia) i d’empreses especialitzades (Núria Costa Mirada i Adrià Rodríguez-Pérez de Scytl Election Technologies).

Les múltiples experiències que s’analitzaran es diferencien en aspectes clau com els col·lectius als quals s’adreça, els requisits que les defineixen o la contractació de plataformes, entra d’altres. No hi ha un consens definitiu sobre la idoneïtat de l’eina, la literatura ha identificat tant elements positius com negatius. És una solució que genera estalvis i mostra una neutralitat aparent, així com hi ha evidència de l’increment de la participació en col·lectius específics: població a l’estranger, votants ocasionals o abstencionistes, joves, o inclús en votants d’edat avançada. Però també desavantatges com la falta d’un marc jurídic adequat, riscos en falles de seguretat, mancances en competències digitals o falta de confiança per part de la ciutadania. Les conclusions del projecte cercaran contribuir a la presa de decisions amb evidència. L’objectiu és entendre com les diferents variables poden afectar el grau de satisfacció i confiança vers la tecnologia, la legitimitat dels resultats obtinguts i l’increment i la igualtat en la participació. Així mateix, l’estudi també identificarà els principals obstacles i costos associats a la transformació dels processos a causa de la introducció del vot per Internet.

Fotografia de Parker Johnson sota Unspash License