Juan Linarez-Lanzman, amb Elena Falco i Önder Çelik com a coautors, es focalitzen en els discursos sobre l’envelliment en el discurs corporatiu de la indústria tecnològica, emfatitzant pràctiques edatistes en les representacions dels tecnosolucionisme lligatdes a les innovacions tecnològiques com la IA.
Resum:
En els darrers anys, la indústria de la IA ha mostrat un interès creixent per abordar els reptes associats a l’envelliment. S’han desenvolupat una àmplia gamma de dispositius i artefactes digitals per donar suport a les necessitats de salut dels adults grans, potenciar-ne la mobilitat i millorar les condicions dels treballadors de més edat. No obstant això, el discurs sobre l’envelliment en el conjunt de la indústria tecnològica —i, per extensió, en la IA— sovint adopta una postura paternalista i es basa en tòpics nocius sobre els usuaris d’edat avançada. En aquest article, analitzem les comunicacions corporatives de la indústria de la IA sobre l’envelliment, partint de la premissa que el discurs condiciona la manera com es dissenyen les tecnologies. L’anàlisi es va dur a terme entre el gener i el juliol de 2024, centrant-se en empreses globals que desenvolupen tecnologies d’IA per a la sanitat, la mobilitat i la contractació rellevants en el context europeu. Hem trobat que les narratives dominants sobre la gent gran legitimen el tecnosolucionisme. En presentar els adults grans com una càrrega social i ignorar-ne el benestar, aquestes narratives fan que els «remeis» tecnològics semblin socialment acceptables fins i tot quan ofereixen un suport insuficient.
Linares-Lanzman, J., Falco, E., & Çelik, Ö. (2025). Techno-Solutionism and Age Discourse in the AI Industry. Bulletin of Science, Technology & Society, 02704676251397845.