El nostre grup ha posat en marxa el projecte de recerca DP-DDS | «Paradoxes digitals» en temps de vigilància basada en dades. Desentranyant la «paradoxa de la privacitat» i la «paradoxa de la desinformació» des de la perspectiva de les persones grans.
El propòsit d’aquest projecte és desentranyar les paradoxes digitals que han sorgit en els últims anys al voltant de l’ús massiu de dades i les tecnologies de vigilància, i com aquestes paradoxes afecten la vida de les persones grans (majors de 65 anys). La investigadora postdoctoral Marta Cambronero Garbajosa serà l’encarregada de desenvolupar aquest nou projecte, fruit de la col·laboració entre el grup CNSC de la UOC i el projecte Aging in Data, liderat pel Consell de Recerca en Ciències Socials i Humanitats del Canadà. Aquesta línia de recerca, impulsada per Sara Suárez-Gonzalo i supervisada per Mireia Fernández-Ardèvol, es desenvoluparà entre juny de 2025 i juny de 2026.
El concepte de paradoxa digital va sorgir inicialment per a referir-se a les contradiccions entre els canvis positius esperats amb la introducció d’una tecnologia en un camp determinat i els resultats indesitjables que contrasten amb la promesa inicial. Aquest concepte també s’ha utilitzat recentment per a referir-se a resultats empírics contradictoris sobre com els ciutadans gestionen la protecció de la privacitat i s’enfronten a la desinformació en l’àmbit digital.
Estudis previs suggereixen que les persones són conscients que la seva privacitat es veu soscavada —a causa de la digitalització massiva i la vigilància basada en dades— i advoquen per pràctiques de protecció de la privacitat en entorns digitals, però rares vegades les implementen. Aquesta contradicció apunta al que es coneix com la paradoxa de la privacitat. Per part seva, la paradoxa de la desinformació es refereix al fet que les persones reconeixen la necessitat de ser cauteloses amb les fonts d’informació —per a evitar creure i difondre desinformació— al mateix temps que interactuen amb el contingut desinformatiu de la mateixa manera que ho fan amb el contingut en el qual confien.
La població gran és un dels grups socials considerats «vulnerables» —o, com preferim dir, «perifèrics»— en la nostra societat. Desentranyar les paradoxes digitals tenint en compte les percepcions i pràctiques de les persones grans resulta d’especial interès i rellevància per dues raons. D’una banda, contribueix a generar nous coneixements des de la perspectiva d’una de les poblacions de les quals les preocupacions i les necessitats solen ser menystingues. D’altra banda, s’espera que la integració d’aquesta perspectiva en la recerca reveli amb claredat els aspectes estructurals de les paradoxes digitals, que fins a l’actualitat s’han explicat en la literatura acadèmica principalment des del nivell del comportament individual.
Aquest enfocament estructural cerca respondre a preguntes com «qui té el poder de supervisar a qui i per què» o «qui té o no la capacitat de controlar un cert poder de supervisió que afecta la seva vida, i per què», la qual cosa implica reconèixer el rol dels sistemes sociotècnics i les relacions de poder que es reprodueixen a través d’ells en les societats mediatitzades. En el context d’aquesta recerca, això requereix fer un canvi de mirada epistèmica: des d’una visió més centrada en els mitjans —que busca explicar “què fan malament les persones majors” en la seva pràctica mediàtica— cap a una altra que té en compte les percepcions de les persones en si mateixes —que prioritza entendre “què volen aconseguir les persones grans” en utilitzar els mitjans digitals i “per què i com ho aconsegueixen o fallen en intentar-ho”.
Per a més informació, contactar amb: macambronero@uoc.edu
Fotografia de Gervyn Louis (Llicència Unsplash)