S’ha publicat un nou capítol de llibre d’Adrià Mompó, Rosa Borge i Oscar Barberà (2025) a S. Gherghina (ed.) Political Parties and Deliberative Democracy in Europe. A Convenient Relationship? Routledge (pp. 211-227).
Aquest capítol contribueix al desenvolupament d’un enfocament comparatiu dels processos deliberatius dels partits explorant les condicions que els fan possibles i les característiques organitzatives que els defineixen. Les condicions i característiques analitzades són: i) Temporització: quan i en quin context els partits decideixen dur a terme processos deliberatius; ii) Temes: quins assumptes es decideixen debatre; iii) Ubicació i àmbits: on s’organitzen (en quins àmbits); iv) Participants: qui hi participa; i v) Implementació: com es desenvolupen (en quin format).
Hem analitzat quatre experiències deliberatives a Espanya que van tenir lloc durant els primers anys després de la Gran Recessió: la CUP i la moció de censura; l’assemblea fundacional de Podemos i Plaza Podemos; l’elaboració deliberativa del manifest electoral del PSOE; i la transformació de CDC en el PDeCAT. En general, les proves dels casos espanyols indiquen que la deliberació s’introdueix majoritàriament en moments crítics, enmig de crisis i divisions, o per prendre decisions difícils, però mai durant les eleccions. Els formats deliberatius poden variar segons el partit, però en tots els casos es combinen diversos àmbits seguint un procés de baix a dalt. Alguns partits desenvolupen estructures deliberatives permanents, però això no és una tendència generalitzada.
Tot i que algunes d’aquestes experiències han estat excepcionals i en alguns casos han revelat divisions internes, també han afavorit la inclusió i han promogut l’intercanvi d’idees dins dels partits, obrint el camí a noves innovacions en la presa de decisions interna. No creiem que les conclusions exposades aquí siguin una peculiaritat d’Espanya, sinó que probablement representin algunes tendències comunes. Futures investigacions podrien replicar el marc de condicions i característiques organitzatives que hem utilitzat per examinar altres casos i posar a prova aquestes idees.
A continuació podeu descarregar el capítol del llibre: