Entre el 12 i el 15 d’agost es va celebrar l’ECPR General Conference, organitzada per l’European Consortium for Political Research (ECPR), a l’University College Dublin. Tres investigadors/es del CNSC van participar presentant articles que mostren algunes de les línies de recerca del grup.
Al panell Participatory Procedures in the Local Policy Process, de la secció European Municipalities als Agents of Changes, Joel Peiruza Parga va presentar una investigació sobre la institucionalització de polítiques de pressupost participatiu (PP). L’article “Discontinuity in participatory budgeting in Catalan municipalities“, amb coautoria de membres dels grups CNSC i GADE de la UOC, ha estat fruit del projecte DEMOC 2023. La recerca busca aprofundir en el coneixement dels processos a través dels quals s’arrelen les polítiques de PP als municipis catalans mitjançant la comprensió dels factors associats a l’abandonament de les iniciatives del PP. Per això al projecte s’ha creat una base de dades organitzada en tres mandats electorals de tots els PP implementat amb Decidim. Les troballes mostren que els factors polítics són de rellevància en la supervivència dels programes del PP, alineant-se en certs aspectes amb la literatura prèvia i divergint-ne en d’altres. Aquests resultats indiquen que els pressupostos participatius -igual que altres innovacions democràtiques- són vulnerable al context polític i als seus cicles electorals i la necessitat de consolidació d’aquestes propostes per superar els vaivens polítics.
Dins del panell Data-Driven Campaigning de la secció Data, Artificial Intelligence (AI) and Democracy, Adrià Mompó Ruiz va presentar l’article amb coautoria d’Oscar Barberà (UV) “Data-driven campaigns in Spain: evidence from the 2023 electoral cycle”. Consisteix en l’ús de dades massives en campanyes electorals digitals en partits polítics espanyols, investigant en quina mesura s’utilitzen i com influeixen les dades massives en aquestes campanyes. L’estudi cerca contribuir a l’anàlisi de campanyes impulsades per dades en el context espanyol. A través d’enquestes a membres dels partits, s’examina qui hi participa, quines fonts de dades s’utilitzen i com es fan servir. S’espera que l’ús de dades estigui limitat a determinats objectius i acabi sent més freqüent a partits grans i a eleccions nacionals.
Finalment, Tatiana Fernández Paredes va participar en el panell Communicating and Convincing a Digital Age de la secció Political parties and their communities in the digital age: How new and established parties organise, mobilise, connect and appeal. Va presentar una investigació sobre l’ocupació de l’espai digital, en aquest cas Telegram, per part de l’extrema dreta espanyola VOX a través del disseny d’una arquitectura de 42 canals provincials de difusió. A través de l’anàlisi de les affordances, els patrons d’activitat i l’anàlisi de missatges reenviats es va comprovar com VOX utilitza l’espai de Telegram amb l’objectiu d’alleujar la tensió entre l’organització interna del partit, basada en delegacions provincials, i l’organització política espanyola basada a comunitats autònomes.