Vivim en societats que envelleixen, amb nivells de natalitats baixos i una esperança de vida que s’allarga. Com es destaca, segons l’Idescat, l’any 2040 hi haurà un 26% de la població en la franja dels 65 anys. Aquesta xifra representara 2,1 milions de persones, enfront la xifra d’1,4 milions i el 19% l’any 2021. Aquest creixement sense precedents succeeix paral·lel a l’existència d’un edatisme en molts sectors, des del mercat laboral a la salut.
Mireia Fernández-Ardèvol alerta sobre els la bretxa digital en societats cada vegada més tecnològiques. “Un 40% de les llars on viuen persones de més de 65 anys no tenen internet per fer els tràmits digitals i si en tenen això no vol dir que tinguin les habilitats per fer-ho”. Les persones grans no són alienes a la tecnologia, sobretot dels telèfons intel·ligents. Però, “s’han de garantir alternatives per als ciutadans que no volen fer-ho o perquè no en tenen les competències”.
Els recursos per avançar cap a la digitalització s’han concentrat en la infància i l’entorn productiu, però han deixat de banda les persones grans. Aquestes transformacions han de permetre un equilibri entre l’eficiència i els recursos perquè tothom disposi de plenes competències, conclou l’article. Les entitats bancàries i l’atenció a les consultes mèdiques virtuals en són dos exemples. “S’ha de garantir el dret de la ciutadania a poder triar si es vol digitalitzar”, defensa Fernández-Ardèvol.
Accedeix a l’article complet d’Elena Ferran a aquí.